La torre de Babel

L'home, va néixer sense ales
però ben aviat, va voler arribar al cel
va construir una torre molt alta
per poder arribar-hi
i així, va provocar l'enuig de Déu.
Aquest, és l'inici dels idiomes
segons expliquen els llibres sagrats.
El cas és, que mentre en català dèbil,

tots sabem que significa
en anglès, a l'infern saben el que és.
Lletres enganxades, paraules barrejades
provoquen un cacau tant gran
en aquest món, cada dia més xic.
Fan que ens partim el cul
rient d'Aznar del pare rei o la botella
però voldria veure què faríem
nosaltres al lloc d'ella!
Resumint la terra és plena de barreres
unes geogràfiques, altres monetàries
però de totes la més gran
que no ens entenguem parlant.

Catalunya clama!!!

Amb la pell esborronada pel record

intento dormir sense èxit.
Acluco els ulls i veig encara
una marea humana que tenyeix
de vermell i grog la diagonal.
La veu unànime del poble clamant
in, inde, inde, penden, cia!
Alhora, que una estranya sensació
em recorre el cos per dins.
Per primer cop em sento agraït.
T'agraeixo Espanya, fer-nos sentir així.
Tant catalans, tant de la nostra terra.
Fer-nos veure, que cada dia que passa
és un dia menys!
Agrair-te també de tot cor
aquesta poció màgica
amb la que ens banyes constanment
la qual per moments ens fa sentir,
com si fóssim Astèrix i Obèlix
vivint ven lluny de Roma
en una prospera i renovada
Galia independent!!!