La plaga

Un virus, amenaza de nuevo el planeta.
Con gran capacidad de mutarse,
de adaptarse.
Se multiplican rápido,
se expanden deprisa,
se propagan a gran velocidad
por toda la faz de la tierra,
poniendo en peligro ecosistemas,
creando caos y desorden,
montando guerras,
rompiendo el habitad,
erradicando algunas espécies
y poniendo en peligro a las demás.
Un virus letal, que en poco tiempo
ha evolucionado a pasos de gigante,
con el único fin de crear pueblos y ciudades
de construir aviones y naves,
de subir al cielo, de llegar a Marte.
De llegar a Marte?
No! En realidad lo que buscan
es dominar y sodomizar!
Avaricia, codicia,
el afán de joderlo todo.
El don de mandar, de tener
de tener, de poseer, de tener
de tener de tener el poder!
Nadie nos puede detener?
Sin saber, sin pensar.
Sin razón, ni razonar,
sin querer escuchar.
Sin, sin, sin,
sin todo, sin nada!
Joder!
Puta especie humana,
puta especie humana
puta especie humana...

Vivint i somiant!

Ahir vaig somiar
un trosset més de la meva vida.
Altre cop de bon matí
em vaig despertar dormint.
Somiant i vivint alhora.
No recordo ben bé
com anava aquest somni.
El que si recordo
és que hi havia molta gent
i que tots somreien.
Allò que més em va sobtar
és que eren rialles sinceres,
agraïdes, confortants,
com les que et dedica
aquell amic de tota la vida.
Semblaven trobar-se
còmodes al meu costat
i no cal dir, que jo al seu.
Tot era tant perfecte!
Com si algú escrupulosament
s'hagués dedicat a escriure el guió,
i com sempre passa en els somnis
aquest tocava fons.
La fosca nit s'apoderava de mi
i em manava que anés a dormir.
Altre cop enmig la foscor
m'ha tocat dormir depressa
amb el dos ulls ben oberts
i empenyent ben fort les hores
I així poder esgarrapar-li
uns minuts més al demà!!!

Ajuntant somriures

Poeta és aquell

que amb una epidèmia

de somriures

és veu capaç

de canviar el Món!!!

El meu nom Catalunya!!!

Al segle VIII es crearen
els Comptats Catalans.
Allí es pot dir que va ser
on realment vaig néixer.
Ara fa uns mil trescent anys.
Aquells eren temps moguts
on les meves fronteres
anaven variant.
Al llarg de tot aquest temps
he conegut infinitat d'herois:
Guifré el Pilós, Aurembiaix d'Urgell
o Jaume l el conqueridor.
Personatges de la talla
d'en Pere el Cerimoniós,
que va incorporar definitivament
el regne de Mallorca.
En Mir de Tost o en Serrallonga,
Roger de Flor, Martí l'humà
o Bac de Roda.
Són tants i tants els que un dia
van somiar.
Són tants i tants els que un dia
van lluitar.
Són molts, de ben segur massa,
els que defensant-me a mi
un dia van morir!!!

Caixa o faixa?

Tothom sap que les persones
estan per sobre dels partits.
I que Catalunya està per sobre
de la seva gent.
El nostre pas és efímer,
però la nostra terra
perdurarà en el temps.
Ella serà el nostre llegat.
Tots podem entendre
que és el que vol i desitja
la majoria del nostre poble.
És igual si som de dretes o d'esquerres
Si duem corbata o rasta
Si som forts o fluixos
Alts o baixos
Si estem a l'atur.
O bé tenim el gran sou.
Si som lletjos, o resultons.
Si algú ens cau be.
O no.
Si no parem de barallar-nos.
Si no ens alçem com un sol poble,
no en sortirem pas.
El compte enrera ja ha començat...