el millor moment de la meva vida.
Un present inacabable que perdura
en l'espai i en el temps.
Un present on no hi ha rancúnies,
on no existeix el dolor
per un passat ja molt caduc.
Altre cop torna a ser primavera
i miro de fruir-la al màxim.
Els ulls clucs no em deixen veure
més enllà, no em deixen pensar
en la tardor que vindrà.
La tardor que deixarà nus els arbres de nou,
ens acostarà a un altre hivern fred i dur,
en el que l'únic que podrem percebre
és la remor del silenci.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada