Vivim en un país petit
on durant generacions
hem conviscut en pau i concòrdia
gent de dreta i gent d'esquerra
persones moderades i educades
amb altres més eixelebrades
alguns de races i cultures diferents
però sens dubte, catalans tots.
Han passat ja, quaranta anys
de la mort del dictador
i sempre, que algun dubte ha sorgit
com molt bé diu la llei
s'ha resolt amb elegància
hem tirat de democràcia.
Tots els que han volgut
han pogut anar a votar
i així, s'han pogut expressar.
Tan si surt blanc, com negre
hem d'escoltar i mirar d'entendre
el que vol la majoria
i que els ideals, mai dels mais
ens faci perdre l'armonia!!!
dissabte, 9 d’agost del 2014
divendres, 8 d’agost del 2014
Els firals de Bellvís
Temps era temps
més o menys pel mil sis cents
vivia a Bellvís, un noble
que feia gaudir al poble
amb les festes dels firals.
Malabars amb foc, firaires
i tota mena de danses
feien esborronar a la gent
dels genolls fins al clatell.
Conegut arreu de la comarca
per pagesos, pobres, rics
i bandolers proscrits.
El senyor de Bufalà
mitjançant poders atorgats
pel a les hores rei, Felip quart
garantia, un judici just
a tot perseguit, que amb la mà
és pugues agafar
a l'anella de cal Bufalà
més o menys pel mil sis cents
vivia a Bellvís, un noble
que feia gaudir al poble
amb les festes dels firals.
Malabars amb foc, firaires
i tota mena de danses
feien esborronar a la gent
dels genolls fins al clatell.
Conegut arreu de la comarca
per pagesos, pobres, rics
i bandolers proscrits.
El senyor de Bufalà
mitjançant poders atorgats
pel a les hores rei, Felip quart
garantia, un judici just
a tot perseguit, que amb la mà
és pugues agafar
a l'anella de cal Bufalà
dilluns, 4 d’agost del 2014
El mal d'amor
Un rellotge trencat
marca la fi de l'eternitat
la inexpressió d'un somriure
esborrat pel dolor
i amb el cor embotit
dins d'un petit puny.
Entre tant el temps parsimoniós
no deixa córrer les hores
i tot un reguitzell de sentiments
forjats a foc lent, queden ara
esbrocellats en mil bocins.
Per un moment l'aire
sembla acabar-se
i com va dir aquell
Contra més grans siguin
les flames de la passió
més cendra ens tocara tragar!!
marca la fi de l'eternitat
la inexpressió d'un somriure
esborrat pel dolor
i amb el cor embotit
dins d'un petit puny.
Entre tant el temps parsimoniós
no deixa córrer les hores
i tot un reguitzell de sentiments
forjats a foc lent, queden ara
esbrocellats en mil bocins.
Per un moment l'aire
sembla acabar-se
i com va dir aquell
Contra més grans siguin
les flames de la passió
més cendra ens tocara tragar!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Les teves mans
Les mans del mestre eren blanques. Les mans del mestre eren grans per poder abraçar-nos millor, per poder protegir-nos. Les mans del me...
-
Noranta seixanta noranta diuen que aquestes són les mides a les quals ningú es pot resistir i si a sobre les barreges amb un vestit exub...
-
Existeixen moltes classes d'amor però el dia que les armes passen al davant de les paraules les agressions i els crits s'antep...