L'estar viu et mata

Tots hem perdut algú
un pare, un padrí, un amic
algú que per nosaltres era especial
i que ens havia fet sentir diferents.
Algún cop, després de molt sofriment
una llarga malaltía, ens el prenia.
Altres vegades, un accident

o inclús algún, que es moría de repent.
L'instint de protecció, ens fa repetir
en mil ocasions:"ves en compte"
"vigila que no prenguis mal".
Sense adonar-nos, que el perill
el portem per dintre, no és el tabac,
ni el cor, ni tan sols la carretera.
L'únic que mata en aquest món
és l'estar viu!!!

La unió fa la força

Polítics per aquí
mentides per allà.
El poble, comença a tenir
els ous plens!
Mentre els d'Europa, fan l'orni
i sembla, que no s'enteren de res.
Els de la república "bananera" del costat
ens demostren, que el seu poder polític
esta per sobre, del poder judicial
i fan créixer dia a dia,
els afiliats a l'independència.
Entre tant, els d'aquí
sols pensen a barallar-se, com canalla
jugant tots junts al pati dels tarongers.
Sembla que encara no se n'han enterat,
que aquest cop, és el poble qui es mou
que ara, és Catalunya qui brama
amb veu forta i clara
que volem unitat
per aconseguir, aquesta tan nostra
i somiada LLIBERTAT!!!