L'últim dia

Algú va dir que la vida és curta,

que l'hem de viure al màxim

com si cada dia fos l'últim,

perquè un dia ho serà.

Doncs be d'un temps ençà,

així ho he fet.

I si és veritat que mola més!

Estic vivint amb tanta força

que acabo el dia rebentat.

Fruint amb tanta passió

que al final no semblo jo.

Els dies passen i l'últim dia d'ahir

s'ajunta amb el d'avui.

Les setmanes són plenes 

d'últims dies, aquest últim més

de trenta últims dies 

per primer cop se m'ha fet llarg,
massa llarg per ser que era l'últim!
Sort que de tant en tant
arriba un diumenge on m'oblido
que és el meu últim dia
deixo de viure amb tanta força
i aprofito per reposar!!!

El meu últim desig

En aquesta vida no hi ha mal
que cent anys duri
i per a mi, com per als altres
un dia, serà l'últim.
Moltes vegades penso
en com serà aquest dia
qui vindrà a despedir-me i perquè?
Un dia, on jo hi seré per primer cop
de cos present i de ment absent.
El dia que jo mori,
voldria que la gent plori d'alegria
recordant la felicitat
de la que vam gaudir plegats.
El meu últim dia no vull corones,
ni flors, ni tampoc un taüt luxós
doncs allà on vagi no el necessitaré.
El dia que traspassi a l'altra vida
m'agradaria que és fes una gran festa,
que tothom pogués dir-hi la seva,
on música i poesia fossin ben presents.
El dia del meu comiat
m'agradaria ser enterrat
envoltat amb la senyera catalana
i així acabar fusionat
enmig la terra que m'he estimat!!!

La vida és un somni

Tots tenim records

de la nostra infantesa

d'aquells dies tan i tan llargs

jugant i saltant envoltats d'amics,

però un bon dia vam tancar els ulls

i en obrir-los ja teníem quinze anys.

Ens havíem fet grans en quatre dies,

o almenys, això era el que crèiem.

Les primeres festes de l'institut
no van tardar en arribar.

Els primers amors, el primer petó

i la primera moto... buffff!
Érem tan feliços somiant
en què seríem de grans,
que en despertar-nos ja ho vam ser.
I ara amb quaranta anys, casats,
afillats i endeutats fins les orelles
amb tota la vida per davant
per continuar pagant, continuar vivint,
però sobretot per continuar somiant!!!

La millor poesia del Món

El somni de qualsevol poeta
és fer una poesia molt bona
la qual  el faci famós.
Una poesia que la gent
s'emocioni al sentir-la
i que ningú que la llegeixi
o la senti recitar pugui dir,
que no li ha agradat.
Harmoniosa en la cantarella
i amb les paraules tan ben lligades
que fins i tot el propi autor
al·lucini cada cop que l'escolta.
El meu somni va un xic més enllà
després d'haver escrit moltes poesies
que fins i tot jo mateix
m'escandalitzo al sentir-les,
ara tinc molt clar
que qualsevol dia d'aquests,
escriurè damunt d'un paper
la millor poesia del món.
Però mentre això no arriba
tu fidel lector, no perdis l'esperança
i torna a pujar quan vulguis
al nostre tractor de l'amor!!!

El museu de cera

Gairebé als peus de l'estàtua 

de Cristòfol Colom pots fer 

un passeig per la història

on Pau Casals et ve a rebre

a cops de violoncel.

Més endavant en Batmant

vigila penjat al sostre

que "el Caudillo" i en Companys

no es barallin, doncs 

estan molt junts pel meu gust.

Al fons de la sala  inventors,

arquitectes i metges de prestigi 

comenten entre ells la jugada, 

ara ja sense cap pressa.

Continuant camí avall

ens topem amb el Quixot

que amb cara de prunes agres

ens convida a seguir fins una sala

on coneixerem Gifré el Pilós,

creador amb la seva sang

de la senyera catalana.

Ell aguanta amb força l'espasa

prop d'un elegant Jaume I

pel qual els anys 

no semblen haver passat.

Després farem cent mil ĺlegües 

amb el submarí d'en Juli Vernes.

Sentirem els cants de les sirenes

i naufragar per culpa d'elles.

Anar a l'espai, fer una guerra

i per acabar, tornar a la terra!

Anem al zoo!

Camí de la gran capital
deixo que el meu cap
marxi com sempre volant,
i pensi com seria la vida
de tots aquests animals
que avui visitarem
si no existíssim els humans.
Moltes persones diuen:
"pobres, aquí tancats fan pena."
La crua realitat és
que no han conegut res més.
I segur que estarien
més be corrent o volant
saltant o nedant lliures com l'aire.
Però per altra banda penso
que segurament ja serien morts.
Aquí poden gaudir d'una llarga vida
i cada dia del món tenen el plat a taula.
Es a dir menjar, jugar i dormir.
Ells tenen el que nosaltres somiem,
unes vacances de per vida
com si els hagués tocat la primitiva!