vaig adoptar la teva ombra
i ara amb ella continuem junts
llaurant i sembrant
a banda i banda del camí
que tu amb força vas empendre.
Encara em sembla sentir-te
"menjar fins a rebentar
i treballar fins a morir."
Recordo la cara d'admiració
d'aquell nen que embadalit
mirava com repeties
una vegada i una altra
anècdotes i consells.
"No et fiïs mai
ni de la camisa que portes.
Doncs fins i tot ella et fallarà."
O el no menys famos
"No siguis aspre i dur
amb el que sigui menys que tu."
Refranys i més refranys
barrejats amb algun acudit
del rector de Vallfogona.
Com m'agradaria tornar-los
a escoltar de la teva boca.
I ara des de la distància
noto que tota la teva força
m'acompanya i em protegeix
al bell mig de l'estiu
que és quan als pagesos ens toca
treballar fins a morir
moltes gràcies padrí!!!
