Un nou Món en blanc i rosa

Una rialla pot canviar el Món.
Quan algú et pregunti que vols?
Tu contesta un somriure i un cafè.
I com per art de màgia
seràs recompensat,
sense adonar-te'n
hauràs endolcit el dia a molta gent
incloent-hi a tu mateix.
Ahhh!
I el més bo, a cost zero.
Totalment gratuït.
Recorda que qualsevol moviment
per petit que sigui
ho pot canviar tot.
Viu i deixa viure.
Riu i fes riure.
T'ho dic, perquè sobretot avui
necessito el teu somriure!!!

Déu meu, quins ulls!!!

Darrera de cada mirada
veiem multitud de variants.
Els ulls de tendresa amb els que una mare 

vigila el seu petit quan dorm
contrasten amb la mirada desconsolada
havent perdut el primer amor.
Els ulls alegres d'un nen obrint un regal.
O els ullls atemorits davant el perill.
També hi ha mirades de complicitat
que t'expliquen que pots comptar-hi.
Ulls que amb alegria ens diuen
que han trobat la solució.
Altres ben perduts que mai la trobaran.
Alguns estan per sobre el bé i el mal
capaços de molestar al més pausat.
Mirades de fam tristes i desconsolades
que desconeixen el demà.
Els ulls seriosos del pare protector
provant d'alliçonar el seu successor.
Ulls de color verd anunciant la primavera
ulls de color blau com un cel de llibertat,
i els de color marró
portadors de la passió.
Mirades i més mirades.
Ulls, ulls i més ulls,
entre tots ells n'escullo uns,
els d'una dona de bandera
que tan sols amb la mirada
et poden constipar!!!

L'últim somni

La vida recorre plàcidament
per damunt dels jardins de l'amor.
On un vellet assegut en un banc
Xiuxiueija a cau d'orella
a la que durant anys
li ha fet de parella.
Un sense fi de paraules, de records,
de promeses ara ja complertes
fan gaudir un cop més aquella dona.
Ella, ara ja molt velleta
s'estén damunt del banc
i queda embolicada entre abraçades.
Ell se la mira fixa als ulls
i sabedor que li ha arribat l'hora
decideix donar-li l'últim petó.
Un últim glop de vida.
Llavors lentament els ulls se li tanquen
i en mig d'uns sospirs
ella, mort entre els seus braços.