Si una cosa està clara,
és que tot quisqui,
ha tingut una mare.
Ningú ni el més pintat,
ha aterrat,
sense l'ajuda d'una d'elles,
mare que la parit,
mare que l'ha alletat.
Una mare que la patit,
i dins del ventre la gestat.
I es que biológica o no,
una mare, és sempre una mare.
La figura màxima.
La maquina perfecta.
La que ho pot tot,
La protectora,
la que tot s'ho perd,
La genial, ingeniossa i genuina.
La salvadora que és capaç,
de donar i de perdre,
s'hi fos necessari la vida.
La que viu en pobles o en ciutats.
La trovaras en viles o poblats.
Sempre, amb el seu nadó en braços,
amarradet al pit,
o embolicat entre llençols
i entonan-l'hi a cau d'orella
la més fina cantarella.
Així doncs, avui aixeco la veu,
per fer aquest crit.
Que dintre nostre sempre hi visqui,
la mare que ens ha parit!!!
