Escena 1 Càmera 1
Rodant i ... Acció!
Estiu del ´22.
Per fi comença Alcarràs.
I dic per fi perquè el nounat
porta quatre anys gestant-se.
Que ningú s’estranyi
si després en surt
un criatura tan gran!
La mare Carla l’ha portat dins seu
tot aquest temps,
notant dia a dia com les contraccions,
es feien més fortes, més evidents
i més contundents.
El pare, un tal Arnau,
posava tot sovint l’orella
per assegurar el creixement correcte
del seu segon fill.
Des del principi els dos
tenien una cosa clara,
tan si era nena com si era nen,
l'hi posarien Alcarràs.
Ho havien de fer
per seguir la tradició familiar.
Què hi vols fer!
A pagès som així d’estranys.
El càsting per infinitat de pobles
i amb bons candidats
de totes les edats
fa que molts sentim
la pel·li com a nostra.
Arrenca el rodatge,
i amb ell arrenquen
tractors i furgonetes
carregades de temporers.
Els camions de decorats i vestuari
col·lapsen els nuclis dels pobles
on es grava cadascun dels bocinets
d’aquest exitós film.
Els actors són pagesos,
mestresses de casa,
jubilats, estudiants...
Cap és actor professional.
La pel·lícula està gravada en lleidatà,
un dialecte que es parla
al far west català.
I enmig de tota aquesta parafernàlia
se sent: «Talleu. És bona».
Ha quedat «Xaxi»
La resta ja la sabeu.
La presenten a la Berninale
i com sol passar a les pel·lícules d’amor
guanya l’ós d’or.
Queda així assegurat el debat
a nivell internacional:
«Què són millor: els préssecs
i els pagesos,
o les grans multinacionals que omplen
els camps de plaques solars?»
Amb moltes ganes
de poder-la gaudir ben aviat,
es despedeix un pagès lleidatà
I tal, i tal, i tal...
