Les mans del mestre
eren blanques.
Les mans del mestre
eren grans per poder
abraçar-nos millor,
per poder protegir-nos.
Les mans del mestre
salvaguardaven
un somriure etern,
que era la porta d'entrada
per a tothom que
el sabés apreciar.
Aquelles mans ballaven
les danses d'altres temps,
en altres indrets.
Les mans del mestre
ens mostraven
el trajecte recorregut
en el viatge
i deixaven enrere,
la pols suspesa tapant
per uns instants el camí.
Aquelles àrides mans
tenien marcat,
cada pas realitzat,
cada itinerari assolit,
cada paraula, cada petó,
cada mirada,
cada conversa
ben entaulada.
Sisco les teves mans
eren les d'un mestre,
d'un pare, d'un amic,
d'un company, que vetllava
i lluitava per un país millor
per una terra més fèrtil,
més sana, més digna.
Oferint en tot moment
lo millor de tu mateix.
Sempre ens regalaves
una bonica i dolça rialla
que dins nostre
quedarà gravada
fins que finalitzi
el nostre temps!!!
