Pel Geroni

El Caliu d'una gran família.
L'escalfor dels seus amics.
El gran sentiment per uns ideals
d'equip, de poble i de país.
El Geroni vivia el dia a dia amb intensitat,
gaudia de cada moment i donava suport
a tots els que tenia al costat.
Home de paraula,
va treballar durant anys i anys
per tirar la família endavant.
També per millorar el seu poble, Bellvís
Allà on era sempre feia pinya.
Sempre s'hi podia comptar.
Sense fer soroll va viure
i sense fer soroll ha marxat!
Avui ens deixa un pare,
un padrí excepcional,
bon marit i de ben segur,
un dels millors amics
que hom pot desitjar!!!

Un conte de Sant Jordi diferent

Temps era temps
en un país llunyà anomenat Espanya
hi vivía un drac gros i ferotge.

Aquest drac era temut
per tots els catalans.
Doncs els insultava, els escopia foc,
els prenia diners i com si tot això fos poc,
volia que tots els nens
sols parlessin en castellà.
Tan gran era la por que feia a la gent,
que van decidir buscar un remei
per combatre la malvada fera.
Van anar a buscar un vailet
molt espavilat, que es deia Jordi
el qual de seguida els va explicar
que contra el poble no es pot lluitar
"no tingueu por" els va dir
"hem d'anar-lo a esperar tots junts
agafats de les mans, els uns amb els altres
tot fent una cadena humana
que travessi Catalunya de nord a sud,
així veurà d'un cop que no som pas petits,
que si volem, som molt i molt grans."
I amb educació i bones paraules
li explicarem, que no torni més,
que ens deixi viure en pau i tranquil.litat.
I vet aquí un gos, vet aquí un gat que en angles és diu cat
vet aquí un país confinat
que qualsevol dia d'aquests, aconseguirà la llibertat!!!

Procura no trencar la cadena

Diuen, que un pare, podria mantenir cent fills.
No tinc cap dubte, que sí que ho probaría
però no crec pas, que se'n sortís!
També expliquen, que cent fills, no podrien
entre tots, cuidar els seus pares.
La veritat, si entre cent no se'n surten
ja se la poden tallar!
El cert és, que tot el que han fet
els nostres pares, per la majoria de nosaltres
ni que visquéssim tres vides, podriam pagar-ho.
Per això existeix, el banc mundial de l'amor
on tot el que ells, un dia van fer per nosaltres
nosaltres, haurem de fer pels que vindràn.

En quina posició et trobes tú?

Vinguts de diverses parts de l'Urgell
I  tots amb la clara intenció
de poder quedar quedar campió
es van presentar al concurs.
De premi, el reconeixement popular
No hi havia normes clares
Ni jutges o notaris per poder contrastar
la idiotesa del ser humà.
Doncs a qui se li podia acudir
de montar un concurs així.
Al final no va guanyar ningú.
El que ho havia creat
fou el més disgustat
I és que no pot haver res pitjor
que et diguin que has quedat
en segona posició
en un concurs de rucs
on tu, sabies tots els trucs.

El punk que tinc per dintre

Amb cresta o sense ella vaig fent.
Bo i vivint la vida amb majúscules
tot escoltant la veu interior,
del punk que porto dintre meu.
Em sento, com un nàufrag
en la immensitat de la mar.
Entre tant, alguns del voltant
és creuen superiors als altres.
I així és, son més!
molt més, creguts que els demés.
La imatge sols compta
per algun dement.
Se que he nascut
per nedar contra corrent.

Qui te un company te un tresor!

Sempre s'ha dit, que la unió fa la força.
Però alhora, també han dit
que val més sol que mal acompanyat.
Qui coi està sol en aquest món?
Tots tenim algú, que pensa en nosaltres
que ens vigila, o ens truca algun cop.
Potser un pare, un germà o un amic
també pot ser un fill o el Veí de davant.
Tan es val, la qüestió és
que mentre siguem vius, hem de lluitar
hem de sortir cada dia al carrer,
amb ganes de menjar-nos el món
bo i sabent la crua realitat
que el dia menys pensat
aquesta farsa haurà acabat!!!