dissabte, 19 d’abril del 2014

El punk que tinc per dintre



Amb cresta o sense ella vaig fent.
Bo i vivint la vida amb majúscules
tot escoltant la veu interior,
del punk que porto dintre meu.
Em sento, com un nàufrag
en la immensitat de la mar.
Entre tant, alguns del voltant
és creuen superiors als altres.
I així és, son més!
molt més, creguts que els demés.
La imatge sols compta
per algun dement.
Se que he nascut
per nedar contra corrent.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Sempre, Maki sempre

  Que estranya és la mort que fa que t'enyori  i alhora t'estranyi.  Avui mala tela al teler. Males notícies corren per carrers i pl...