dissabte, 19 d’abril del 2014
El punk que tinc per dintre
Amb cresta o sense ella vaig fent.
Bo i vivint la vida amb majúscules
tot escoltant la veu interior,
del punk que porto dintre meu.
Em sento, com un nàufrag
en la immensitat de la mar.
Entre tant, alguns del voltant
és creuen superiors als altres.
I així és, son més!
molt més, creguts que els demés.
La imatge sols compta
per algun dement.
Se que he nascut
per nedar contra corrent.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Sempre, Maki sempre
Que estranya és la mort que fa que t'enyori i alhora t'estranyi. Avui mala tela al teler. Males notícies corren per carrers i pl...
-
Noranta seixanta noranta diuen que aquestes són les mides a les quals ningú es pot resistir i si a sobre les barreges amb un vestit exub...
-
Les mans del mestre eren blanques. Les mans del mestre eren grans per poder abraçar-nos millor, per poder protegir-nos. Les mans del mes...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada