Yanito is the rock

Hay poetas que enamoran
y luego está Yanito.
Hay poetas altos, bajos, guapos, feos
y luego esta mi brother,
el que nos arranca una sonrisa,
cada vez que recita,
cada vez que mueve los labios,
para juntar preciosas palabras,
con enormes chorradas.
Yanito el profe, Yanito el Dios,
Yanito el sixty six percent.
Be water Yanito, be water my friend.
Tú sí que fluyes y bien nos influyes.
Be water my friend, be water.
Entraste suavecito en mí,
con la finura de un cirujano,
y sin darme cuenta,
al poco tiempo,
ya me tenías engachado
y un cachito corazón
en tu mano bien guardado.
Hay poetas con discurso,
hay poetas con talento
y luego está el pixa del Peñón.
Nuestro presi, nuestro spanglish men.
En fin hay poetas machos
y poetas hembras
hay poetas, muchos, muchos poetas
pero con el mismo flow que Yanito
seguro que no encuentras!!!

Sant Jordi Cuixart

Amb un pilot de mentides mal emprades
van enllaunar-te el cos.
Per un temps, vas sentir-te sol, incomprès,
buscant enmig de cada ridícul i miserable segon,
les raons de tanta crueltat.
Creient en tants i tants valors, ara ja caducs
en aquesta vella Europa.
Poc a poc al percebre l'escalfor del teu cor i la fermesa dels teus pensaments, aquells barrots
es desferen, formant un riu d'acer.
Fou llavors quan tota aquella informació, recollida en el llarg camí del teu viatge per la vida, s'enlairà i començà a volar agafant sentit.
De sobte les paraules, s'entortolligaven entre elles, formant madeixes d'una gruixuda llana, que ara empraràs per sargir aquest nou Món.
Un Món en el que rics i pobres no existiran.
Un Món més just, més digne,
en el que rimaran entre ells, clavells i fusells.
Un Món, en el que reinarà
per sempre més la Pau
i en el que tant sols un petó,
podrà silenciar-nos la boca.
Un Món on la Muriel i el Pau custodiaran
els casals on formarem la mainada
i cuidarem dels infants.
El Món de Rosa Parks, on els únics colors
que importen són el blau del cel,
o el groc del Sol.
O el d'un Mahatma Ghandi que, tot i
la fragilitat del seu cos,
va carregar-se tota l'India a l'esquena.
I ara tu Cuixart, lluny d'enfonsar-te,
d'enpetitir-te, t'has fet gran i ferm!
T'aixeques empoderat, empoderat de valors
i al crit de "no passaran" vols demostrar-nos
que no hi ha prou barrots,
que no hi ha prou presons,
que no hi han prous jutges, ni fiscals,
ni borbons, que puguin callar ni un minut més,
ni la més petita de tantes i tantes raons.

Ets la meva vida

Una nit, vaig somiar que eres meva
i no fou fins al despertar,
que ho vaig poder constatar.