dijous, 20 de març del 2014

Pagès i poeta


Fill legítim d'un món irreal
observo com es volatilitza el temps
els dies passen ràpid sense parar
aquesta fugaç setmana que s'enllaça
amb la següent i s'acaba de repent.
Mesos i anys es barregen
junt amb la pols del camí.
Amunt i avall, avall i amunt
faig camí amb el tractor.
Plantant arbres per collir
sembrant lletres puc gaudir.

a

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Sempre, Maki sempre

  Que estranya és la mort que fa que t'enyori  i alhora t'estranyi.  Avui mala tela al teler. Males notícies corren per carrers i pl...

  • Un terroset de sucre
    Noranta seixanta noranta diuen que aquestes són les mides a les quals ningú es pot resistir i si a sobre les barreges amb un vestit exub...
  • Les teves mans
    Les mans del mestre  eren blanques.  Les mans del mestre  eren grans per poder abraçar-nos millor,  per poder protegir-nos. Les mans del mes...