dijous, 20 de març del 2014

Pagès i poeta


Fill legítim d'un món irreal
observo com es volatilitza el temps
els dies passen ràpid sense parar
aquesta fugaç setmana que s'enllaça
amb la següent i s'acaba de repent.
Mesos i anys es barregen
junt amb la pols del camí.
Amunt i avall, avall i amunt
faig camí amb el tractor.
Plantant arbres per collir
sembrant lletres puc gaudir.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Les teves mans

 Les mans del mestre  eren blanques.  Les mans del mestre  eren grans per poder abraçar-nos millor,  per poder protegir-nos. Les mans del me...