dijous, 20 de març del 2014
Pagès i poeta
Fill legítim d'un món irreal
observo com es volatilitza el temps
els dies passen ràpid sense parar
aquesta fugaç setmana que s'enllaça
amb la següent i s'acaba de repent.
Mesos i anys es barregen
junt amb la pols del camí.
Amunt i avall, avall i amunt
faig camí amb el tractor.
Plantant arbres per collir
sembrant lletres puc gaudir.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Les teves mans
Les mans del mestre eren blanques. Les mans del mestre eren grans per poder abraçar-nos millor, per poder protegir-nos. Les mans del me...
-
Noranta seixanta noranta diuen que aquestes són les mides a les quals ningú es pot resistir i si a sobre les barreges amb un vestit exub...
-
Existeixen moltes classes d'amor però el dia que les armes passen al davant de les paraules les agressions i els crits s'antep...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada