diumenge, 29 de març del 2015

Un terroset de sucre

Noranta seixanta noranta
diuen que aquestes són les mides
a les quals ningú es pot resistir
i si a sobre les barreges
amb un vestit exuberant
i una careta d'àngel,
que amb llavis sensuals
et demanen a crits menja'm,
la trompada està assegurada.
Amb els anys t'adones
que totes aquestes carrosseries
tan espectaculars no serveixen de res.
El temps passa ràpid i les converteix
en l'ombra del que van ser.
L'única bellesa amb la qual
el temps no pot fer-hi res
és la que tenim per dintre,
un valor a l'alça cada cop més apreciat
per gent de la meva edat.
Trobar una dona que t'entengui,
i una altra que et comprengui,
una dona que t'accepti,
i una altra que t'estimi,
trobar algú que estigui capacitat
per entregar-se i donar-ho tot
sense esperar res a canvi
sembla ser impossible.
I trobar totes aquestes virtuts
englobades en una sola dona
per així poder endolcir
dia a dia el teu camí
sembla ben bé una utopia.
Doncs no, no ho és
jo l'he trobada!!!




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Les teves mans

 Les mans del mestre  eren blanques.  Les mans del mestre  eren grans per poder abraçar-nos millor,  per poder protegir-nos. Les mans del me...