La Mar ens ha deixat

Un munt de pàgines
un Mar de llàgrimes.
Un comportament humil i diferent
provant de complaure la gent.
Una vida, dedicada al pròxim
pensant sempre en ajudar
en unir i en sumar.
Però de cop te'n vas.
I endarrere, deixes tot
pel qual, un dia vas lluitar.
Diuen que la força no es destrueix,
que tan sols es transforma

i avui la teva força queda repartida
a bocinets molt petits
dins de cada un de nosaltres.
Gràcies Mar per la teva immensitat.
Mil gràcies per ser tan i tan gran!!!

L'ultim Sant Joan carles

Després de la nit de sant Joan,
la pluja amera altre cop els carrers
tot apaivagant, la flama d'un poble.
Cel enllà, un parell de pardals xops
intenten escapar-se del mal temps
tot refugiant-se, en un arbre dolgut.
És el pi de les tres branques
que mutil.lat, aguanta tan gran ofensa.
Des del monestir de Ripoll repiquen
unes velles campanes amb força
i ens transporten a un altre temps
en el que, gent com l'abad Oliva
forjaven ja, els forts fonaments
del nostre petit estat català.

L'altra Espanya

Algú coneix l'altra Espanya?
la que escolta sempre
la que és intel.ligent i culta
l'Espanya moderada i dialogant
que entén, la pluralitat del territori
i com a tal, comprén que tothom
pot parlar la seva llengua
sense que això es titlli d'ofensa.
La mateixa Espanya que sap
que ningú és dolent per sentir-se català
i menys per estimar la nostra terra
com ells lògicament fan amb la seva.

Aquesta altra Espanya existeix
i coneixedora de la trista realitat.
Dona raó al poble català
i entén perquè ens en volem anar.

El millor onze de la historia

Diuen que els catalans som rucs
perquè celebrem una derrota.
Però cada onze de setembre
el poble, molt clar ha parlat

i com va fer William Wallace
demanem a crits la llibertat.
Passats ja, tres cents anys
no en volem ni un minut més
de feudalismes, de borbons
ni toros negres amb collons.

Tips de tanta pallassada junta
per vosaltres queda doncs el pa,
el circ i els falsos castells.
Nosaltres, preferim els de veritat
els que fem amb folra, manilles
i un munt de mans unides
tot fent pinya al seu davall.
Volem, sardana i segadors
la senyera i en Macià.
I cada cop que ens descalcem
recordar el Lluís Companys!!!

Existeix res millor que el silenci?

Esperant la senyal del més enllà
visc la vida que em pertoca
impotent, observo les hores
esfumar-se en fila índia
un somriure preciós
em transporta lluny d'aquí
en un lloc, al costat del paradís
on tan sols puc veure't

però no puc abraçar-te
i on l'únic que puc sentir
és la remor del silenci!!!