dimarts, 3 de juny del 2014

Existeix res millor que el silenci?

Esperant la senyal del més enllà
visc la vida que em pertoca
impotent, observo les hores
esfumar-se en fila índia
un somriure preciós
em transporta lluny d'aquí
en un lloc, al costat del paradís
on tan sols puc veure't
però no puc abraçar-te
i on l'únic que puc sentir
és la remor del silenci!!!
a

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Sempre, Maki sempre

  Que estranya és la mort que fa que t'enyori  i alhora t'estranyi.  Avui mala tela al teler. Males notícies corren per carrers i pl...

  • Un terroset de sucre
    Noranta seixanta noranta diuen que aquestes són les mides a les quals ningú es pot resistir i si a sobre les barreges amb un vestit exub...
  • Les teves mans
    Les mans del mestre  eren blanques.  Les mans del mestre  eren grans per poder abraçar-nos millor,  per poder protegir-nos. Les mans del mes...