Esperant la senyal del més enllà
visc la vida que em pertoca
impotent, observo les hores
esfumar-se en fila índia
un somriure preciós
em transporta lluny d'aquí
en un lloc, al costat del paradís
on tan sols puc veure't
però no puc abraçar-te
i on l'únic que puc sentir
és la remor del silenci!!!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Les teves mans
Les mans del mestre eren blanques. Les mans del mestre eren grans per poder abraçar-nos millor, per poder protegir-nos. Les mans del me...
-
Noranta seixanta noranta diuen que aquestes són les mides a les quals ningú es pot resistir i si a sobre les barreges amb un vestit exub...
-
Existeixen moltes classes d'amor però el dia que les armes passen al davant de les paraules les agressions i els crits s'antep...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada