la pluja amera altre cop els carrers
tot apaivagant, la flama d'un poble.
Cel enllà, un parell de pardals xops
intenten escapar-se del mal temps
tot refugiant-se, en un arbre dolgut.
És el pi de les tres branques
que mutil.lat, aguanta tan gran ofensa.
Des del monestir de Ripoll repiquen
unes velles campanes amb força
i ens transporten a un altre temps
en el que, gent com l'abad Oliva
forjaven ja, els forts fonaments
del nostre petit estat català.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada