L'ultim Sant Joan carles
Després de la nit de sant Joan,
la pluja amera altre cop els carrers
tot apaivagant, la flama d'un poble.
Cel enllà, un parell de pardals xops
intenten escapar-se del mal temps
tot refugiant-se, en un arbre dolgut.
És el pi de les tres branques
que mutil.lat, aguanta tan gran ofensa.
Des del monestir de Ripoll repiquen
unes velles campanes amb força
i ens transporten a un altre temps
en el que, gent com l'abad Oliva
forjaven ja, els forts fonaments
del nostre petit estat català.
la pluja amera altre cop els carrers
tot apaivagant, la flama d'un poble.
Cel enllà, un parell de pardals xops
intenten escapar-se del mal temps
tot refugiant-se, en un arbre dolgut.
És el pi de les tres branques
que mutil.lat, aguanta tan gran ofensa.
Des del monestir de Ripoll repiquen
unes velles campanes amb força
i ens transporten a un altre temps
en el que, gent com l'abad Oliva
forjaven ja, els forts fonaments
del nostre petit estat català.


Comentaris
Publica un comentari a l'entrada