dissabte, 22 de novembre del 2014

No queden ni els gats

Tot un reguitzell
de carreteretes i camins
ens apropen a un munt
de poblets abandonats.
Cases buides, vidres trencats
parets derruïdes
trebols ensorrats, prop d'allí
al bell mig del no res
en un cementiri perdut
la mare natura, engalana
amb les seves millors mudes
un Jesús, que tot nuet
estava mig mort de fred.

















a

1 comentari:

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Sempre, Maki sempre

  Que estranya és la mort que fa que t'enyori  i alhora t'estranyi.  Avui mala tela al teler. Males notícies corren per carrers i pl...

  • Un terroset de sucre
    Noranta seixanta noranta diuen que aquestes són les mides a les quals ningú es pot resistir i si a sobre les barreges amb un vestit exub...
  • Les teves mans
    Les mans del mestre  eren blanques.  Les mans del mestre  eren grans per poder abraçar-nos millor,  per poder protegir-nos. Les mans del mes...