Diuen que Déu va deixar
un Àngel a cada poble.
A Bellvís ens va enviar la Pilar,
patidora i servicial al màxim.
Sempre pensant en els altres.
Infermera per vocació
cuida a tot el poble per igual.
Regalant-nos una dolça rialla
ens visita sense pressa
i això si, sense pausa.
Mai una paraula
per sobre d'una altra.
Cada punxada que fa, executada
amb la precisió d'un rellotger.
Mimant fins i tot una petita ferida.
En tota una vida de dedicació
i en un lloc al punt de mira
de tota classe de gent
mai he sentit una crítica
i la veritat, gens no m'estranya.
Moltísimes gràcies per ser així
tan, tan i tan infínitament gran!!!
divendres, 19 de desembre del 2014
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Sempre, Maki sempre
Que estranya és la mort que fa que t'enyori i alhora t'estranyi. Avui mala tela al teler. Males notícies corren per carrers i pl...
-
Noranta seixanta noranta diuen que aquestes són les mides a les quals ningú es pot resistir i si a sobre les barreges amb un vestit exub...
-
Les mans del mestre eren blanques. Les mans del mestre eren grans per poder abraçar-nos millor, per poder protegir-nos. Les mans del mes...

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada