Un terroset de sucre

Noranta seixanta noranta
diuen que aquestes són les mides
a les quals ningú es pot resistir
i si a sobre les barreges
amb un vestit exuberant
i una careta d'àngel,
que amb llavis sensuals
et demanen a crits menja'm,
la trompada està assegurada.
Amb els anys t'adones
que totes aquestes carrosseries
tan espectaculars no serveixen de res.
El temps passa ràpid i les converteix
en l'ombra del que van ser.
L'única bellesa amb la qual
el temps no pot fer-hi res
és la que tenim per dintre,
un valor a l'alça cada cop més apreciat
per gent de la meva edat.
Trobar una dona que t'entengui,
i una altra que et comprengui,
una dona que t'accepti,
i una altra que t'estimi,
trobar algú que estigui capacitat
per entregar-se i donar-ho tot
sense esperar res a canvi
sembla ser impossible.
I trobar totes aquestes virtuts
englobades en una sola dona
per així poder endolcir
dia a dia el teu camí
sembla ben bé una utopia.
Doncs no, no ho és
jo l'he trobada!!!

Tots som Andorra!

Diuen que els amics de veritat
els coneixes quan tens problemes.
I ara els nostres millors veïns
passen per un mal moment.
Algú amb molt de poder
els ha posat el dit a l'ull
i ara tothom es veu capaç de tirar pedres
sense pensar en els consells de Jesucrist.
Qui estigui lliure de pecat
que tiri la primera pedra.
Ara els Andorrans
coneixedors de la importància
de les tradicions, de la família,
de llevar-se d'hora, d'involucrar-se,
d'una encaixada de mans
o del "tracte fet"
es veuen inmersos en un merder
de dimensions considerables
en el qual la gran majoria
no hi tenen res a veure.
Des de Catalunya, volem allargar-vos la mà
i recolzar-vos en tot el què puguem,
tenint molt clar que sou com nosaltres
un petit país, ple de gent molt i molt gran!!!

Adéu siau, Espanya!!!

Tres centenes un any, un mes i un dia
aquesta ha estat la nostra condemna.
Una pena màxima, tan llarga
que no pot ser ja que duri més.
Durant tot aquest temps
ens han atacat, insultat, i vexat a diari
fent d'això el seu estil de vida,
i ara va i ens diuen que ens estimen.
Però com es pot ser tant fals?
Senyores i senyors ja en tenim prou!
Volem que tots els dies que ens queden,
molts o pocs, estiguin plens de vida.
Que cada minut que ens falti per viure
el passem amb educació i dignitat
i que puguem fruir al màxim
fins l'últim segon.
Aquest cop sense pors, sense angoixes,
sense cap interrogant.
Posant nosaltres les regles del joc
i jugant quan nosaltres vulguem.
Perquè tots junts som imparables
el vint-i-set de setembre vés a votar
Catalunya la tens a la mà!!!

Anem a Molle?

Al bell mig de la terra plana,
s'aixeca pausada Mollerussa,
la nostra petita gran capital.
Petita respecte a les altres.
Gran envers els pobles del voltant.
Per dins hi travessa El Canal,
obra, que omplí de vida El Pla.
La seva gent noble i tranquil.la.
Pura com l'aire que han respirat.
Famosos arreu per cassoles i fires
també per tenir bons restaurants.
Consell i museus no hi poden faltar.
No tenim aeroport, ni falta que fa!
Tampoc veureu tramvia ni metro,
davant cada porta podeu aparcar.
Cofois de les nostres botigues
i així poder vendre tot el que hi ha.
Tampoc ens falten empreses
on poder treballar.
Agricultura i ramaderia arreu.
I si voleu pescar o passejar
a l'Estany us podeu apropar.
En resum si voleu gent de paraula acollidora i agraïda
veniu a Mollerussa quan fem fira.

Campanades a mort

Ara ja fa quaranta anys, que era assassinat, Salvador Puig Antic.
Ell fou, l'última víctima del franquisme
Un noi de tan sols vint-i-cinc anys
que com tants altres, volia canviar
aquell Món en blanc i negre
en el que varen néixer,
i que sens cap mena de dubte,
ho van aconseguir.
Un jove amb mentalitat anarquista
i amb idees molt revolucionàries
per l'època encartronada,
en què l'hi va tocar de viure
Després d'un judici fet a mida,
on com sempre les normes
s'improvisaven sobre la marxa,
no van servir de res els clams populars,
ni Europa, ni el tampoc el Vaticà ho van poder parar.
Ell fou l'última víctima del garrot,
una tècnica de matar
de moda ja a l'edat mitjana,
igual de bruta i antiquada
que la gent que l'aplicava.

Un català fent les Amèriques

A l'antiga Babilònia
es creia que la terra era plana.
Segles més tard Copèrnic
va desevolupa la teoria
que el Món no era pla sinó rodó.
Més endavant Eratòstenes
i un munt de llumbreres més
van crear diferents teories
les quals les va utilitzar
el navegant Cristòfol Colom
català fins al moll de l'os
per intentar de donar
la primera volta al Món.
I pensant que la terra era més xica
feu un error en els càlculs
i es va topar amb les Amèriques.
Anys més tard el regne de Castella
amb Felip segon al capdavant
es cuidarien un cop més
de modificar tots els llibres
i així provar de canviar la història.
Especialitat que als espanyols
els ha perdurat en el temps!!!