dimarts, 17 de març del 2015

Adéu siau, Espanya!!!

Tres centenes un any, un mes i un dia
aquesta ha estat la nostra condemna.
Una pena màxima, tan llarga
que no pot ser ja que duri més.
Durant tot aquest temps
ens han atacat, insultat, i vexat a diari
fent d'això el seu estil de vida,
i ara va i ens diuen que ens estimen.
Però com es pot ser tant fals?
Senyores i senyors ja en tenim prou!
Volem que tots els dies que ens queden,
molts o pocs, estiguin plens de vida.
Que cada minut que ens falti per viure
el passem amb educació i dignitat
i que puguem fruir al màxim
fins l'últim segon.
Aquest cop sense pors, sense angoixes,
sense cap interrogant.
Posant nosaltres les regles del joc
i jugant quan nosaltres vulguem.
Perquè tots junts som imparables
el vint-i-set de setembre vés a votar
Catalunya la tens a la mà!!!








Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Les teves mans

 Les mans del mestre  eren blanques.  Les mans del mestre  eren grans per poder abraçar-nos millor,  per poder protegir-nos. Les mans del me...