Els dies passen
i aquella nena es fa dona,
la nena dona, la dona mare.
Tres noietes juguen a la plaça,
les fulles cauen
i com qui no vol la cosa
ja torna l'hivern.
La vida corre riu avall,
s'esmuny picant entre les pedres.
Les fulles creixen altre cop
i res no s'atura, res canvia.
Un altra primavera ja és aquí,
una primavera on floriran els nets
i el riu no para, dels cims més alts
fins a l'immensitat de la mar.
On amb total certesa tots un dia
o altre farem cap.
La vida passa, el temps s'esmuny
i l'aigua corre riu avall.
La vida passa, el temps s'esmuny.
La vida passa...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada