has entrat per la finestra.
Silenciosa i amb cautela
t'has instal.lat dins meu.
Com un dimoni escuat
al qui li entrego l'anima
cada mati al llevar-me
i que me la torna
tot just abans, d'anar a dormir.
Posseït, emmalalteixo al veure't
i torno a emmalaltir
cada cop, que no ets amb mi.
Ja fa un mes, que el temps
sembla haver-se aturat.
I m'adono, que respons
a cada acció, igual que jo.
No t'importa entregar-me el cos
ni tampoc l'ànima, perquè saps
que jo soc tu i tu, ets per mi!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada