que ens ha tocat de viure
molta gent van més perduts
que el "Marianico el corto"
en un concert de punk.
Els carrers, les botigues i els súpers
van plens de pares novells
envoltats de fills malcriats.
Alguns d'ells, amb el síndrome
del nen que volia ser emperador.
El qual, amb escassos anys de vida
ja té molt clar, com es tracten uns pares
que van néixer per ser esclaus.
Com a pares que som
tenim el deure de formar-los
i no pas, de crear semi Déus.
Si la gran obra que pot fer un mestre
és que l'alumne arribi a superar-lo.
Que m'expliqui algú, que coi està fent
tot aquest munt de gent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada