dilluns, 2 de febrer del 2015

La Guingueta

Al bell mig del no res
i amb el cor verge
intento fruir al màxim.
Verge com la neu
que poc a poc s'apila arreu.
Verge com l'aigua
que corre muntanya avall.
Verge com el vent suau
que ens refresca cada dia.
La natura ens regala
sensacions diferents,
moments inoblidables,
estímuls que mai marciran.
Un cavall pacient
pasturant amb quatre vaques
mentre un grupet de gent
s'empastifen les sabates.
No molt lluny d'aquí
el bramar d'un cabirol
se l'escolta un pica-soques
i un gosset a marrameus
que porqueja unes pilotes.
Entre tant el Sol cau accelerat
i tan sols la lluna pot sentir
com es fusionen altre cop
frescor i silenci.



2 comentaris:

  1. Dedicada al personal del nou camping.
    Gent genial, gent honrada i com Deu mana!!!

    ResponElimina
  2. Jordi, preciosa la teva poesia de La Guingueta i moltes gràcies per les teves paraules de part de l'equip de Nou Càmping!

    ResponElimina

Les teves mans

 Les mans del mestre  eren blanques.  Les mans del mestre  eren grans per poder abraçar-nos millor,  per poder protegir-nos. Les mans del me...