amb la millor companyia
voletejant veloç
com un cavall desbocat
amb un destí marcat:
l'ànsia de llibertat.
Damunt dels núvols
sentint bramar els motors
no puc evitar pensar
en algun que altre desastre.
Llavors acluco els ulls
per a què el temps corri
tan ràpid com la llum.
Així poder despertar altre cop
tocant de peus a terra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada