La combinació guanyadora

D'un temps ençà que unes paraules
em repiquen diàriament el subconscient.
"Fills de la casualitat i vius de miracle."
Fills d'un sense fi de combinacions,
si el meu pare quan era jove
no hagués conegut la meva mare
jo no hagués existit mai.
Si els meus pares
la nit que em van engendrar
s'haguessin enfadat, jo aquí no hi seria.
Si entre el milió d'espermitos
el meu no hagués guanyat,
em pregunto que coi hauria passat?
I així podem anar retrocedint en el temps
continuant pels nostres quatre padrins,
o pels vuit repadrins, etc etc etc...
I si algun d'ells hagués mort
o no hagués pogut tenir fills?
Resumint, podríem omplir un mar sencer
de "i si, i si, i si" i crec que no hi cabrien.
La frase acaba " vius de miracle"
doncs be, des de ben petits
hem fotut les mil i una: fent aventuretes
per tots els racons del terme.
Corrent com bojos amb les bicis pel poble.
Rodant pels camins amb la primera moto.
Als divuit amb cotxe i sense límits
i encara ara, més de dues dècades després
vivim desafiant la llei, la de la gravetat,
la de Murphy i que sé jo quantes més!!!

Una mosca ...

Pot ser que una mosca no faci estiu
però no vegis com fa la guitza.
Amb l'arribada del bon temps
arriba el canalet i la xafogor
que ens fa caure coll avall
el primer raig de suor.
L'aire condicionat, els gelats,
els pantalons curts i amb tots ells
les primeres mosques colloneres
que inexpertes i  joves
conten menjar-se el món.
De cop una se't para a l'orella
l'espantes i en menys d'un segon i mig
ja la tens a la punta del nas.
Repeteixes l'acció més de cent cops
i al final es para al bell mig de la front
llavors emprenyat com mai
decideixes esclafar-la.
Li fots ben fort amb la mà plana
i et queden marcades al front
les quatre barres de sang
i just al mig com si fos l'estrella
queda esparramada tota ella!!!

Cromosoma ramader

Ara fa uns deu milions d'anys
en una època coneguda com el neolític,
l'home de les cavernes fou capaç
d'experimentar un gran canvi.
Varen deixar enrere les seves costums nòmades i es van tornar sedentaris,
bo i domesticant els primers animals.
Van aconseguir mantenir-los tancats
i així assegurar-se sempre el plat a taula.
Aquest fou el principi de la ramaderia,
una tècnica que ha anat evolucionant
imparable en el temps
i la qual abasteix al món sencer.
Un negoci infravalorat
i excessivament obligat,
en què el ramader ha d'aconseguir
que cada dia sucseeixi un petit miracle
per poder produir més i millor.
Sense oblidar mai el refranyer que diu:
" negoci de sang negoci de fang."
Aquí no s'hi val a badar
Una errada la pots pagar molt cara.
El dia de Nadal, mentre esperem els galets,
ells van a la granja.
El dia de cap d'any, contem grans de raïm,
i ells tornen de cuidar els seus animals.
No pots desconnectar
ni el dia del teu casament,
ni el dia d'una important defunció
Són tres-cents seixanta-cinc dies l'any.
Algú té pebrots de fer-ho?

ADN pagès

Existeix una cançó que diu

que ser pagès és lo millor.

La veritat és que a mi m'agrada.

Tot sovint experimentes

la satisfacció de la feina ben feta

i això em posa molt.

Aquí no existeix ni hores ni quarts

el temps el marca el temps que farà

i el producte que tenim de replegar.

Res és impossible i tot està per fer.

Des de petits ens han inculcat

que els cansats fan la feina

i de gran t'adones que és ben cert 

Nits en vetlla regant,

matinades senceres pencant.

Bo i fent anar tot el dia el caparró

per poder trovar alguna solució.

Fa falta molt amor propi

per no rendir-te ni baixar la guàrdia

i no n'hi ha prou tenint-los ben posats

també has de tenir l'ADN pagès, 

quelcom a dia d'avui

en preocupant perill d'extinció.
Doncs s'ha possat de moda 

el viure molt millor!!!

La popa i la lluna

En mirar qualsevol dona

primer ens fixem en la cara, 

acte seguit baixem els ulls fins la sina

i per acabar li fotem
un bon repàs per darrera.
Després del primer petó
a la llum de la lluna plena,
les mans, instintivament
se'n van cap als pits,
que de vegades poden ser molt xics,
altres són ben normals
i alguns "sexageradament" grans.
Trobem popes toves com gelatina,
popes dures com a pedres.
Unes ben plantades, altres caigudetes
Mamelles blanques com la llet,
altres rosades o algunes de torrades
amb mugrons com biberons.
Mamelles grosses
amb aureoles com un ou ferrat.
Mamelles ben petites
que a gust em mamat!
Totes tenen la seva gràcia i encant.
Per això de la popa venim
i a la popa tornem
cada cop que podem!!!