La combinació guanyadora

D'un temps ençà que unes paraules
em repiquen diàriament el subconscient.
"Fills de la casualitat i vius de miracle."
Fills d'un sense fi de combinacions,
si el meu pare quan era jove
no hagués conegut la meva mare
jo no hagués existit mai.
Si els meus pares
la nit que em van engendrar
s'haguessin enfadat, jo aquí no hi seria.
Si entre el milió d'espermitos
el meu no hagués guanyat,
em pregunto que coi hauria passat?
I així podem anar retrocedint en el temps
continuant pels nostres quatre padrins,
o pels vuit repadrins, etc etc etc...
I si algun d'ells hagués mort
o no hagués pogut tenir fills?
Resumint, podríem omplir un mar sencer
de "i si, i si, i si" i crec que no hi cabrien.
La frase acaba " vius de miracle"
doncs be, des de ben petits
hem fotut les mil i una: fent aventuretes
per tots els racons del terme.
Corrent com bojos amb les bicis pel poble.
Rodant pels camins amb la primera moto.
Als divuit amb cotxe i sense límits
i encara ara, més de dues dècades després
vivim desafiant la llei, la de la gravetat,
la de Murphy i que sé jo quantes més!!!