diumenge, 3 de maig del 2015

La popa i la lluna

En mirar qualsevol dona
primer ens fixem en la cara, 
acte seguit baixem els ulls fins la sina
i per acabar li fotem
un bon repàs per darrera.
Després del primer petó
a la llum de la lluna plena,
les mans, instintivament
se'n van cap als pits,
que de vegades poden ser molt xics,
altres són ben normals
i alguns "sexageradament" grans.
Trobem popes toves com gelatina,
popes dures com a pedres.
Unes ben plantades, altres caigudetes
Mamelles blanques com la llet,
altres rosades o algunes de torrades
amb mugrons com biberons.
Mamelles grosses
amb aureoles com un ou ferrat.
Mamelles ben petites
que a gust em mamat!
Totes tenen la seva gràcia i encant.
Per això de la popa venim
i a la popa tornem
cada cop que podem!!!





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Les teves mans

 Les mans del mestre  eren blanques.  Les mans del mestre  eren grans per poder abraçar-nos millor,  per poder protegir-nos. Les mans del me...