...

 A la casa d'Alcanar, 

els estralls causats

per la metralla i els metalls

d'uns efectes colaterals, 

sacsegen altre cop 

el bagatge del record, 

unes rambles florejades 

pel trist enyor 

on la mort saqueja fort,

on el temps no ens esclareix,

quins plans afins tenien,

la matança i els botxins.

Els perquès, el quan i el com 

dilapiden a tothom.

La sang que emana, 

cruel inmundicia humana,

deixant glaçat l'alè vital, 

fent-lo viral.

Per algú tan sols són noms,

però per altres, són disorts,

doncs darrere d'eixes morts, 

gent de pau com tu i com jo.

Se'ls esfumen les rialles,

s'evaporen els somriures, 

desapareixen les cares,

s'esvaeix per sempre més 

la càlida llum 

en les seves mirades...