Ploro

I avui se'm fiquin altra vegada, 

plorosos els ulls al vert, 

en pronunciar el teu nom, 

al poder olorar-te.

Quan sento, Elna no puc fer-hi més,

ploro , ploro i no és per pena,

és per passió. 

Quan et veig al cap damunt 

d'un castell humà, aixecant les teves mans lloro, lloro i no es pas de por 

es per passió.

Lloro cada dia sucant 

el pa amb tomàquet

i torno a llorar quan el veig devorar

com si fos el més exquisit menjar

Igual que un peruà s'alegra 

en veure el seu paisa, lloro lloro

Lloro perquè estimo espanya tot i no ser la meva terra estimo espanyols sense ser-ho.

Si l'estimo a ella 

i la seva preada llengua

M'agrada espanya i les seves cançons

m'agraden madrid i la seva gent

sempre tant gentils, escric en espanyol i gaudeixo fent-ho però no lloro en espanyol ni lloro per espanya

igual que un anglès se sent anglès

o en tot cas la Xina no és la pàtria dels senyors baixats d'un color que recentment l'han prohibit.

Així és sóc català Igual que el dels vuit cognoms bascos. Però no a Bilbo collons a Catalunya ostia.

Vaig néixer català igual que un frances ha nascut frances i agradi o no moriré essent català igual que un rus morirà essent rus.

No cal forçar-nos som us agradi o no, pobles diferents amb cultures diverses sols cal veure'ns. o en tot cas a vosaltres us agradaria que us diguéssim que sou catalans, 

és clar que no.

Lloro cada cop que escorto que hi possa al teu DNI cada cop que l'incultura es torna reial decret, quan l'únic article de la constitució és la total submissió.

Lloro a cada pas enrere que estem fent

Lloro i m'emociono quan de la meva terra parlo lloro i m'emociono com pot fer un gall falant de les meigues

com ho pot fer un italià vacil·lant de la seva Picola itala

lloro i m'emociono xiuxiuejant que la meva terra és catalana que la meva pàtria serà mai la vostra aclamada Espanya i tot i així, lloro