Cada cop que la veig,
els ulls se'm cristalitzen,
els pulmons s'eixamplen
i el cor em batega generós.
Bum, bum, bum, bum!
Tan sols Déu i jo som sabedors
del respecte, amor i admiració,
que tinc cap aquesta dona.
Sí! Déu, jo i ara tots vosaltres!
I és que l'amistat,
és tan bonica quan és real.
Mare del que avui dia seria,
família nombrosa.
Va, que cinc fills,
tampoc eren tants,
per una mare tan valenta.
Cuidava de tots ells com si
de cinc tresors es tractés,
i és que els fills no pesen,
quan la passió és tan gran.
Pagesa, de la terra,
vivint i somiant sempre
en una rima tan lliure...
Estratega, dialogant,
de la poesia en fas bandera
i això encara et fa més gran.
L'educació, el teu llinatge.
L'estelada a l'horitzó.
D'aquesta terra catalana,
en pot reeixir res millor?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada