Que estranya és la mort
que fa que t'enyori
i alhora t'estranyi.
Avui mala tela al teler.
Males notícies
corren per carrers i places,
per trucades i per xarxes.
Ningú vol creure
el que sent.
No pot ser, segur?
I tant segur!
El Maki ha mort!
Ja no hi és, el seu somriure,
no el veurem més.
Gent de tota edat
s'ha congregat per retre-li
tan merescut homenatge.
I és que ell
fins i tot amb el "tato"
hi passava un bon "rato" .
D'arreu han vingut
per dir-li adéu,
Tothom i don amb els ulls
envidreits, volem ficar-hi
el nostre granet de sorra,
per acomiadar-lo
com es mereix.
Sí, el Maki ja no hi és,
Però continuarà ben viu
serà present,
en tot moment
dins cada un de nosaltres,
en cada conversa,
en cada concert,
en cada viatge.
En cada instrument
que escampi rimes
i ritmes al vent.
Continuarà ben viu,
en el dia a dia,
perquè les estrelles
no moren mai
i tu Maki sempre seràs
el nostre astre més brillant
per guiar-nos
quan les nits,
es tornin tan i tan fosques,
tan i tan fredes.
Puc notar-te, puc sentir-te,
el que ja no puc,
és abraçar-te.
Maki sempre 1976/2025
Senzillament el millor,
entre els millors!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada