Garrigasfest

Avui som aquí a Margalef celebrant "por todo lo alto" els 50 anys del Lluís, tot i que segur que encara hi ha gent que solament el coneix com "el o lo garriga".

Ell és una espècie protegida i en perill d'extinció, un ésser vingut d'un galàxia llunyana

per demostrar i acollonir  amb tots els seus poders, als indígenes del planeta Terra. Botelles de plàstic en perfecte equilibri tant en horitzontal com en vertical, desafiant en tot moment les lleis i tambe la de la gravetat, anticonceptius masculins de la mida del negre del watsapp demostrant elasticitat, en son alguns petits exemples.

Domini total de l'escenari i del cant, els cochambre poden donar fer d'això. 

Un tio únic, peculiar amb un cor que no li cap al pit. Amb un do de gents extraordinari, currante i super responsable quan cal. Sempre disposat a ajudar "y lo sabes" i tu, i tu, i tu. La seva protegida: l'Anna que l'entén al 100%. La banda sonora de la seva vida " nara nara nararara" si pot ser, escoltar-la amb ell al volant, els vidres abaixats, el cotxe ple de col·legues i a tot volum.

Tu ens has ensenyat que no hi han imposibles.

Que la vida son moments, que hem de viure i riure molt, fruir encara més i no donar tant pel sac. Els que practiquem el garriguisme  en som ben conscients.

El passat ja ha passat i el futur ja es veurà! Tan sols tenim present, aprofiteu el moment.

Gràcies, moltes gracies per deixar-me formar part d'aquest projecte inconscient, per alegrar

encara que tan sols sigui un xic, la vida a tota aquesta gent!!!