Ploro

I avui se'm fiquen altra vegada, 

plorosos els ulls al veure't, 

quan pronuncio el teu nom, 

al poder olorar-te.

Quan escolto Elna, no puc fer-hi més,

ploro i no és per pena,

és per passió. 

Quan et veig al capdamunt 

d'un castell humà, 

aixecant les teves manetes, ploro 

i no és de por, és per goig,

Pel goig de saber,

que aquella personeta, és com jo!

Igual que un peruà, 

s'alegra al veure el seu paisà, 

ploro, ploro.

Ploro cada dia sucant 

el pa amb tomàquet

i torno a plorar 

quan el veig endrapar,

com si fos el més exquisit menjar.

Ploro cada cop que la violència 

s'anteposa a les paraules,

cada cop que la barbàrie,

silencia la raó i no ploro de ràbia,

dins meu no hi cap la ràbia, no 

no hi cap la ira, no.

Ploro perquè estimo Espanya 

tot i no ser la meva terra, 

estimo espanyols sense jo ser-ho.

Sí, l'estimo a ella 

i la seva tan preuada llengua.

M'agrada Espanya i les seves cançons

m'agraden Madrid i la seva gent,

sempre tan atents, escric en espanyol 

i gaudeixo fent-ho, 

però no ploro en espanyol,

ni ploro per Espanya,

igual que un anglès se sent anglès

o en tot cas la Xina no és la pàtria 

d'uns senyors baixets d'un color, 

que recentment han prohibit.

Així és, soc català, 

igual que els dels vuit 

cognoms bascos. 

Però no a Bilbao collons 

a Catalunya ostia.

Vaig néixer català,

igual que un francès 

ha nascut francès

i agradi o no, moriré essent català, 

igual que un rus morirà essent rus.

No cal forçar-nos, som, us agradi o no,

pobles diferents,

amb cultures ben diverses,

tan sols cal veure'ns, 

o en tot cas a vosaltres us agradaria 

que us diguéssim, que sou catalans?

És ben clar que no.

Ploro cada cop que escolto 

què hi possa al teu DNI, 

cada cop que la incultura 

es torna reial decret, 

quan l'únic article de la constitució 

és la total submissió!

Ploro a cada pas enrere 

que estem fent.

Ploro i m'emociono 

quan de la meva terra parlo,

Ploro i m'emociono,

com pot fer-ho un gallec 

"falando das súas  meigas"

com ho pot fer un italià vacil·lant 

de la seva "Picola Italia"

ploro i m'emociono xiuxiuejant 

que la meva terra és catalana 

que la meva pàtria serà mai 

la vostra aclamada Espanya 

i malgrat tot, ploro!!!