A la casa d'Alcanar,
els estralls causats
per la metralla i els metalls
d'uns efectes colaterals,
sacsegen altre cop
el bagatge del record,
unes rambles florejades
pel trist enyor
on la mort saqueja fort,
on el temps no ens esclareix,
quins plans afins tenien,
la matança i els botxins.
Els perquès, el quan i el com
dilapiden a tothom.
La sang que emana,
cruel inmundicia humana,
deixant glaçat l'alè vital,
fent-lo viral.
Per algú tan sols són noms,
però per altres, són disorts,
doncs darrere d'eixes morts,
gent de pau com tu i com jo.
Se'ls esfumen les rialles,
s'evaporen els somriures,
desapareixen les cares,
s'esvaeix per sempre més
la càlida llum
en les seves mirades...
