Ploro
I avui se'm fiquen altra vegada, plorosos els ulls al veure't, quan pronuncio el teu nom, al poder olorar-te. Quan escolto Elna, no puc fer-hi més, ploro i no és per pena, és per passió. Quan et veig al capdamunt d'un castell humà, aixecant les teves manetes, ploro i no és de por, és per goig, Pel goig de saber, que aquella personeta, és com jo! Igual que un peruà, s'alegra al veure el seu paisà, ploro, ploro. Ploro cada dia sucant el pa amb tomàquet i torno a plorar quan el veig endrapar, com si fos el més exquisit menjar. Ploro cada cop que la violència s'anteposa a les paraules, cada cop que la barbàrie, silencia la raó i no ploro de ràbia, dins meu no hi cap la ràbia, no no hi cap la ira, no. Ploro perquè estimo Espanya tot i no ser la meva terra, estimo espanyols sense jo ser-ho. Sí, l'estimo a ella i la seva tan preuada llengua. M'agrada Espanya i les seves cançons m'agraden Madrid i la...