Ploro
I avui se'm fiquin altra vegada, plorosos els ulls al vert, en pronunciar el teu nom, al poder olorar-te. Quan sento, Elna no puc fer-hi més, ploro , ploro i no és per pena, és per passió. Quan et veig al cap damunt d'un castell humà, aixecant les teves mans lloro, lloro i no es pas de por es per passió. Lloro cada dia sucant el pa amb tomàquet i torno a llorar quan el veig devorar com si fos el més exquisit menjar Igual que un peruà s'alegra en veure el seu paisa, lloro lloro Lloro perquè estimo espanya tot i no ser la meva terra estimo espanyols sense ser-ho. Si l'estimo a ella i la seva preada llengua M'agrada espanya i les seves cançons m'agraden madrid i la seva gent sempre tant gentils, escric en espanyol i gaudeixo fent-ho però no lloro en espanyol ni lloro per espanya igual que un anglès se sent anglès o en tot cas la Xina no és la pàtria dels senyors baixats d'un color que recentment l'han prohibit. Així és sóc català...