Paradís glaçat

En el davallar d'aquells dies tan dolços,
tan plens de somriures fins a trenc d'alba.
Tan plens de carícies suaus, esponjosament tendres,
tan plens de petons tendrament càlids.
El passejar agafats de la mà.
Les promeses d'amor etern.
I de cop aquell cel blavós esdevingué infern
Aquell arcàngel amb bata blanca,
anunciava tempesta.
Anunciava un cel de metàstasis líquida.
Aquelles paraules és clavaren com una daga,
travessant el cor de nord a sud,
deixant glaçat el paradís.
Els arbres, perderen de cop totes les fulles.
Els seus fruits caigueren a terra i es podriren.
Aquells milers de flors,
que anunciaven primavera infinita,
es marciren en uns pocs segons.
El vent, la foscor i el fred s'apoderaren de tot.
Els dies venidors, foren d'un gris inert,
tan trist i buit de vida,
com una nit de boira humida.
Llavors començaren uns temps alterns
amb pujades i baixades.
Amb lluita, molta lluita.
Però sense poder abandonar mai més, el record d'aquell hivern tan cru.