dijous, 20 de març del 2014
Pagès i poeta
Fill legítim d'un món irreal
observo com es volatilitza el temps
els dies passen ràpid sense parar
aquesta fugaç setmana que s'enllaça
amb la següent i s'acaba de repent.
Mesos i anys es barregen
junt amb la pols del camí.
Amunt i avall, avall i amunt
faig camí amb el tractor.
Plantant arbres per collir
sembrant lletres puc gaudir.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Colometa
Cada cop que la veig, els ulls se'm cristalitzen, els pulmons s'eixamplen i el cor em batega generós. Bum, bum, bum, bum! Tan sols...
-
Noranta seixanta noranta diuen que aquestes són les mides a les quals ningú es pot resistir i si a sobre les barreges amb un vestit exub...
-
Estimada Júlia: Havent rebut la teva carta la meva cara era un poema. Les mans tremoloses com si totes les paraules escrites al paper p...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada