dissabte, 19 d’abril del 2014
El punk que tinc per dintre
Amb cresta o sense ella vaig fent.
Bo i vivint la vida amb majúscules
tot escoltant la veu interior,
del punk que porto dintre meu.
Em sento, com un nàufrag
en la immensitat de la mar.
Entre tant, alguns del voltant
és creuen superiors als altres.
I així és, son més!
molt més, creguts que els demés.
La imatge sols compta
per algun dement.
Se que he nascut
per nedar contra corrent.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Colometa
Cada cop que la veig, els ulls se'm cristalitzen, els pulmons s'eixamplen i el cor em batega generós. Bum, bum, bum, bum! Tan sols...
-
Noranta seixanta noranta diuen que aquestes són les mides a les quals ningú es pot resistir i si a sobre les barreges amb un vestit exub...
-
Estimada Júlia: Havent rebut la teva carta la meva cara era un poema. Les mans tremoloses com si totes les paraules escrites al paper p...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada