Esperant la senyal del més enllà
visc la vida que em pertoca
impotent, observo les hores
esfumar-se en fila índia
un somriure preciós
em transporta lluny d'aquí
en un lloc, al costat del paradís
on tan sols puc veure't
però no puc abraçar-te
i on l'únic que puc sentir
és la remor del silenci!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada