dilluns, 7 de juliol del 2014

Professor Sebastià Serrano

Unes càlides paraules brollen dels llavis
tot desvetllant els secrets de la vida
un gest, una mirada, una paraula
cada moviment que fem
l'has estudiat minuciosament.
Déu et va dotar, amb el do de la paraula
i tu amb molt d'esforç i sofriment
has arribat lluny, molt lluny
d'aquest poble en qual vas néixer
el Bellvís de la teva infantesa
el que et mirava al créixer i fer-te gran
al costat de la Lola de cal Farrera.
El que et va veure formar una família
amb la Maite, l'Anna i la Laia
les tres flors del teu jardí.
El mateix Bellvís, que un dia
et va escollir per fer-te fill il.lustre
ara t'observa amb nous projectes
i veu com aquest professor d'universitat
pensador, ideòleg, comunicador
i somiador d'un món millor
emprèn aquest nou repte
per seguir liderant aquest agitat món
en el que ens ha tocat de viure.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Colometa

Cada  cop que la veig, els ulls se'm cristalitzen,  els pulmons s'eixamplen i el cor em batega generós. Bum, bum, bum, bum! Tan sols...