marca la fi de l'eternitat
la inexpressió d'un somriure
esborrat pel dolor
i amb el cor embotit
dins d'un petit puny.
Entre tant el temps parsimoniós
no deixa córrer les hores
i tot un reguitzell de sentiments
forjats a foc lent, queden ara
esbrocellats en mil bocins.
Per un moment l'aire
sembla acabar-se
i com va dir aquell
Contra més grans siguin
les flames de la passió
més cendra ens tocara tragar!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada