Catalunya clama!!!

Amb la pell esborronada pel record

intento dormir sense èxit.
Acluco els ulls i veig encara
una marea humana que tenyeix
de vermell i grog la diagonal.
La veu unànime del poble clamant
in, inde, inde, penden, cia!
Alhora, que una estranya sensació
em recorre el cos per dins.
Per primer cop em sento agraït.
T'agraeixo Espanya, fer-nos sentir així.
Tant catalans, tant de la nostra terra.
Fer-nos veure, que cada dia que passa
és un dia menys!
Agrair-te també de tot cor
aquesta poció màgica
amb la que ens banyes constanment
la qual per moments ens fa sentir,
com si fóssim Astèrix i Obèlix
vivint ven lluny de Roma
en una prospera i renovada
Galia independent!!!