diumenge, 19 d’octubre del 2014

L'estar viu et mata

Tots hem perdut algú
un pare, un padrí, un amic
algú que per nosaltres era especial
i que ens havia fet sentir diferents.
Algún cop, després de molt sofriment
una llarga malaltía, ens el prenia.
Altres vegades, un accident
o inclús algún, que es moría de repent.
L'instint de protecció, ens fa repetir
en mil ocasions:"ves en compte"
"vigila que no prenguis mal".
Sense adonar-nos, que el perill
el portem per dintre, no és el tabac,
ni el cor, ni tan sols la carretera.
L'únic que mata en aquest món
és l'estar viu!!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Colometa

Cada  cop que la veig, els ulls se'm cristalitzen,  els pulmons s'eixamplen i el cor em batega generós. Bum, bum, bum, bum! Tan sols...