dissabte, 22 de novembre del 2014

No queden ni els gats

Tot un reguitzell
de carreteretes i camins
ens apropen a un munt
de poblets abandonats.
Cases buides, vidres trencats
parets derruïdes
trebols ensorrats, prop d'allí
al bell mig del no res
en un cementiri perdut
la mare natura, engalana
amb les seves millors mudes
un Jesús, que tot nuet
estava mig mort de fred.

















1 comentari:

Colometa

Cada  cop que la veig, els ulls se'm cristalitzen,  els pulmons s'eixamplen i el cor em batega generós. Bum, bum, bum, bum! Tan sols...