Ahir vaig somiar
un trosset més de la meva vida.
Altre cop de bon matí
em vaig despertar dormint.
Somiant i vivint alhora.
No recordo ben bé
com anava aquest somni.
El que si recordo
és que hi havia molta gent
i que tots somreien.
Allò que més em va sobtar
és que eren rialles sinceres,
agraïdes, confortants,
com les que et dedica
aquell amic de tota la vida.
Semblaven trobar-se
còmodes al meu costat
i no cal dir, que jo al seu.
Tot era tant perfecte!
Com si algú escrupulosament
s'hagués dedicat a escriure el guió,
i com sempre passa en els somnis
aquest tocava fons.
La fosca nit s'apoderava de mi
i em manava que anés a dormir.
Altre cop enmig la foscor
m'ha tocat dormir depressa
amb el dos ulls ben oberts
i empenyent ben fort les hores
I així poder esgarrapar-li
uns minuts més al demà!!!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Noranta seixanta noranta diuen que aquestes són les mides a les quals ningú es pot resistir i si a sobre les barreges amb un vestit exub... -
Estimada Júlia: Havent rebut la teva carta la meva cara era un poema. Les mans tremoloses com si totes les paraules escrites al paper p...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada