les parets d'una Lleida esmorteïda.
Poc a poc es desperta
engendrant una nova renaixença.
Ja tenim aquí mateix
els slams de poesia
on un grup en gai saber
ens delecten nit i dia.
Una sola cosa
ens uneix a tots nosaltres:
l'habilitat i el sentiment
bo i lligant cada paraula,
per donar-los-hi sentit
trobem un públic esbargit
al qui agraïm que ens aplaudeixi,
ens jutgi i ens escolti.
Ja que sense ells l'art no existiria.
Sense públic aquest Món defalliria!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada